un dia ens vam despertar | el que sempre havíem somiat va deixar de ser destruït per una oligocràcia que es creia aleshores avançar imparable | els polítics van escoltar la societat i sense utilitzar fal·làcies van complir amb el que se'ls demanava | ningú es va barallar aquell dia | tothom va sentir un benestar fins aleshores desconegut | l'estat esdevingué una república democràtica | les empreses van començar a ser solvents i respectuoses; i la societat, a produir | les corones i els privilegiats van desaparèixer | les llengües i la cultura van desembocar per fi en un mar de respecte | i en despertar al matí ens vam adonar que aquell, no era més que un dia qualsevol

29/10/10

Anomia

CIU, PP i ERC fan una crida als immigrants, o catalans residents a l'estranger, per a què vagin a votar per al Parlament. M'estàs dient que Jordi Cornet, del Partit Popular; i Felip Puig, de Convergència van estar ahir a París buscant residents? I a Londres, la Simó d'ERC? És que, i sense intenció d'ofendre, ens estan demanant que els hi fotem un cop de puny a la cara? I perdoneu per l'expressió, però hi ha en alguns moments que es mereixen un crit d'atenció tot i que al més lluny que puc arribar és a la violència verbal, ja que estan massa lluny del meu puny i no tinc per costum pegar a polítics.


No ho trobeu barroer, oportunista i de mala educació? Perquè jo trobo que és una gran falta de respecte. A qui van a buscar aquests a fora? A aquells que han marxat a causa de la crisi, a causa de viure en un país on no se'l considerava ni professionalment ni, de bon grat, políticament. Aquells qui ens han portat en aquesta situació de "neoexpatriació" venen a buscar-nos ara per votar. Un procediment que, per cert, no és gens fàcil estant a l'estranger i que a molts ens costa diners desplaçar-nos fins al Cònsul més pròxim. De veritat que en llegir notícies d'aquest tipus em pugen glops de vòmit per la gola.


Tots aquests oportunistes han vist 6.000 nous vots de descendents d'exil·liats de la Guerra Civil a qui se'ls hi ha donat la nacionalitat. A més s'hi ha de sumar els que a causa de la crisi han marxat a treballar fora (i que en certa manera han fet davallar també l'índex de l'atur). Jo ho entenc que fan un nombre de votants considerable tots plegats. La premsa considera un total de 25.000 vots, fins a 30.000 si les estadístiques segueixen preveient l'augment. És això el que venen a buscar en els seus mítings a capitals europees? M'estan fent creure, llavors, que una de les finalitats de la Llei de Recuperació de la Memòria Històrica és en realitat la de nacionalitzar expatriats per demanar-los després el vot. I ens venen també a dir que els votem per donar-los les gràcies d'un dia haver marxat a trobar fora allò que el país no ens donava.


La veritat és que entre tanta crisi, propaganda electoral que comença a omplir la premsa i tantes intencions i promeses, ja em fan vomitar. Jo em pregunto si no és que continuem movent-nos en un estat d'anomia, com van definir els francesos ja fa més d'un segle. Anomia, segons Merton, "resulta del fet que una societat proposi determinats objectius als seus membres sense donar-los els mitjans necessaris per assolir-los. Així apareix la desviació i desintegració moral, comportament resultant d'un divorci entre els ideals culturals proposats als individus i els models legítims de conducta". D'aquí l'explicació de crisi moral que estem vivint.


Si em demanen el vot venint fins i tot a l'estranger (que ho trobo legítim, tot i que oportunista), que em donin els mitjans per a fer-ho. Els mass media, que tant segueixen aquesta campanya, que no ens expliquin tant detalladament els objectius que els polítics volen fer-nos creure de les seves accions (això ja ho entenem); sinó que feu un anàlisi més profund. No volem promeses (ni sentir-les, ni que ens les conteu). Volem realitats, objectius clars i assolibles. Allò que "pot" ser, ens remet en un estat anòmic de l'esforç sense resultats. En una inversió de diners i coneixement que no ens duu enlloc. Volem el canvi, però no el que prediuen les enquestes ni el que auguren els mitjans de comunicació, sinó el vertader i aquell que realment ens traurà d'aquest malestar general i ens donarà després de tres anys de visió de ruc una perspectiva de futur.


Per això vull tenir la possibilitat de votar; per a que no guanyin aquells que els mitjans de comunicació controlats i el mateix sistema polític volen que guanyin.


Salut

No hay comentarios:

Publicar un comentario