un dia ens vam despertar | el que sempre havíem somiat va deixar de ser destruït per una oligocràcia que es creia aleshores avançar imparable | els polítics van escoltar la societat i sense utilitzar fal·làcies van complir amb el que se'ls demanava | ningú es va barallar aquell dia | tothom va sentir un benestar fins aleshores desconegut | l'estat esdevingué una república democràtica | les empreses van començar a ser solvents i respectuoses; i la societat, a produir | les corones i els privilegiats van desaparèixer | les llengües i la cultura van desembocar per fi en un mar de respecte | i en despertar al matí ens vam adonar que aquell, no era més que un dia qualsevol

29/11/10

Entrellaçant campanyes mediàtiques

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSwzSTE0RHIYvtMjC6rujfkgH8ZviazZdUAf7GxjQ9uAOKRIFBpcX9vo8AYpzTxhoEpCCcSggcdPjfVHBCaoncDtOiz9Fe_Fo_dSDLlheQ5SNyRaGjqBJnCGf7pYSt5un9Cw0RKmA95Q8a/s1600/Twitter-lap.jpg
Va ser un #28N molt intens pels que vivim fora del país












Ha estat la jornada electoral més mediàtica de la història de les eleccions catalanes. N'estareu d'acord amb mi, no? Almenys jo, el diumenge d'eleccions el vaig passar assegut en una cadira d'estil "dominguero de playa", davant el meu ordenador portàtil amb els webs oberts del nou diari ara (per cert, molta sort en aquest nou projecte), de rac1, d'el pais i de tv3 a la carta. D'aquest últim, vaig tenir molts problemes entre les 21:30 i les 22:30 per accedir-hi. Segons dades que ha donat Josep Cuní als Matins, probablement la meitat del país va conectar amb tv3 i 3/24 en alguns moments durant el programa especial de les eleccions.

A tot això he d'afegir-hi que el meu tweetie va estar twittejant constantment, comentant les declaracions que cadascun dels líders va fer en la compareixença posterior als resultats. També, el gran ensurt que ens vam endur tots en veure que Plataforma per Catalunya estava entrant amb força per sota dels altres partits. Us puc ben assegurar que twitter es va saturar en tweets de #PXC. Igual que també es va saturar quan el poc confiat #SI obtenia un tercer escó. Ah! i m'oblidava que també vaig poder gaudir d'una conversa multitelefònica a través de l'skype amb un company que viu a Hong Kong, i un que viu a Tarragona.

Tot això des de França. No sé si potser és la distància qui m'ha fet viure amb tanta intensitat aquesta jornada electoral, però us puc ben assegurar que el meu món ahir al vespre es va tancar en una "bombolla catalana" (i "catalanista" - per què no dir-ho) en què hi cabia l'escritori, la cadira on estava assegut, i poca cosa més.  No vaig ni permetre que algú interessat pel meu estat absent vingués a demanar-me explicacions d'aquest No-Disponible-Excepte-Si-És-De-Vital-Importància. Només un català hagués pogut penetrar o fer-me sortir d'aquella bombolla ahir a la nit. I és cert que enrere queden aquells temps quan companys de pis analitzàvem la jornada asseguts al sofà de casa davant la televisió. 

No puc negar que en sortir a mitjanit d'aquella bombolla de twitters, facebooks, webs electoralistes i TV3; vaig sentir fred. França dormia i jo no volia dormir. Jo volia continuar analitzant les eleccions.  Volia trucar a Josep Cuní i demanar-li que no s'en anés a dormir, sinó que es quedés en directe i que comencés l'anàl·lisi dels resultats amb els seus tertulians, no importava qui. Estava excitat. Aquest diumenge realment necessitava la calor del meu poble. Era una jornada que ens va donar a tots una esperança de construir país. Jo volia estar allí. Volia parlar amb tothom, preparar el país pel canvi i començar a fer campanya per les municipals. Ep! Espera! No és això el que van començar ja a fer alguns i algunes ahir per la televisió?

Noies i nois que seguiu com jo aquests comicis: Ja hi tornem a ser. No m'agrada que diguem que ens empatxem d'eleccions. I no és bonic?! Per primer cop he pogut gaudir d'unes eleccions verdaderament mediatitzades al 100% des de fora del país. Puguent comentar a distància amb qui volia fer-ho. I ja en tinc ganes de tornar a viure les pròximes. És clar que sí! Que comenci ja la campanya per les municipals! Vull tornar a twittejar, facebooquejar, surfejar, skypejar i votar des de l'estranger. Ho vic intensament. Vosaltres, no?


Salut

3 comentarios:

  1. Efectivament, aquests van ser els comicis 2.0. Superant les antigues municipals on el facebook encara era un “juvenil” i el meu bloc va ser condemnat a mort per l'ús anònim de TOT el meu poble.

    La filtració dels sondejos de TV3 al twitter per la tarda quan anava en tren cap a Tarragona i desprès les connexions “skypianes” amb un ebrenc “afrancesat” i un tarragoní “axinat”, el van fer especial. Jo estava a Catalunya i tot se'm va fer curt també.

    No oblidaré els “no pot ser” des de França davant la trompada del PSC i ERC, i el “tranquil” des de Hong Kong davant els 3 de PXC quan van començar els primers resultats.

    En fin, que moltes gràcies als dos, va ser un “gran nit de la democràcia”, però de veritat, amb una xarxa que ningú, de moment, li pot posar portes, ni tant sols la llei electoral que per cert, ha quedat molt desfasada.

    ResponderEliminar
  2. Merci a vosaltres dos també per la tarda/nit d'eleccions allumyada de "Chez Moi".

    La filtració dels sondejos de tv3, que per cert no va ser la única història de filtracions que es va viure el diumenge a la nit. Sinó que recordem el moment "pause" per anar a veure que passava amb Wikileaks. Què fort tot plegat!

    Què fort els resultats! Què fort la patacada de PSC i ERC! Què fort la quasi entrada de l'Anglada! Què fort el partit del Barça d'ahir, que tot i que molts apoderats de la llengua de la catalana (com l'Empar Moliné) o els hi agrada que utilitzem el mot "orgasme" per tituluars de fútbol... però és que ahir va ser orgàsmic

    Deixe'm que el JosMar (per cert, res a veure amb mi JosMedi a twitter) faci una nova versió del Super Fort, però amb tot el que està passant.

    Bé, que me'n vaig per les rames. Obrirem un nou debat pròximament, veient després d'aquesta nit l'entrevista que la Terribas farà a l'Artur Mas. Vull veure unes propostes clares! A veure si no ens decepciona.

    PD: Jo no en tinc coneixement del què va passar amb el teu blog. Cosa que m'hauràs d'explicar. Per cert, per Nadals ens trobem tots un dia per Tarragona amb unes Estrella Damm al davant (que en tinc ganes)

    Un cop més, merci per acompanyar-me la nit del diumenge

    ResponderEliminar
  3. Eii!! La meva nit electoral va ser més o menys la mateixa i les mateixes sensacions. La veritat és que els resultats no em fan massa el pes: era necessari el canvi, però no sé si es bo que CIU tingui tan marge -tots sabem quin tipus de polítiques econòmiques/socials aplicarà-.

    La veritat és que tot i resultar excitant viure-ho d'aquesta manera, tampoc no vaig poder evitar recordar quan veiem els cara a cara ZP-Rajoy sentats al sofa del piset, menjant palometes i exclamant -ualaaaa- quan es tiraven algun drap brut per sobre. Era emocionant. Com si fos un partit de futbol, vaja.

    Vaigi bé!!

    ResponderEliminar