un dia ens vam despertar | el que sempre havíem somiat va deixar de ser destruït per una oligocràcia que es creia aleshores avançar imparable | els polítics van escoltar la societat i sense utilitzar fal·làcies van complir amb el que se'ls demanava | ningú es va barallar aquell dia | tothom va sentir un benestar fins aleshores desconegut | l'estat esdevingué una república democràtica | les empreses van començar a ser solvents i respectuoses; i la societat, a produir | les corones i els privilegiats van desaparèixer | les llengües i la cultura van desembocar per fi en un mar de respecte | i en despertar al matí ens vam adonar que aquell, no era més que un dia qualsevol

C'est moi

dia de "raquettes" - primera neu 2010
Després d'una gran reflexió personal sobre cinquanta centímetres de neu alpina he decidit reafirmar la meva identitat nacional, un dia després de les eleccions al parlament de Catalunya, i donar-li a aquest blog una dimensió més personal, més reivindicativa i patriòtica. "Le petit démagogue", nom en què vaig decidir batejar el blog, passa a ser a partir d'avui:


LE P'TIT CATALAN

El concepte de "le petit démagogue" em recordava la lluita de molts periodistes francesos que avui en dia es veuen privats d'exercir la seva professió en llibertat davant un president com Nicolas Sarkozy, qui entre d'altres coses, condiciona el treball periodístic de molts mitjans de comunicació, i que m'encoratjava (i m'encoratja) que mai hem de caure en les mateixes circumstàncies, sinó que com a comunicadors hem d'utilitzar el poder de la paraula per un bé comú, amb sentit comú, i amb llibertat sobre els interessos polítics. Sembla que s'estigui perdent la verdadera finalitat de la nostra professió, que els polítics ens utilitzen (i ja està bé que ho fassin, per això estem) però no ho fan per una bona causa. Jo no hi entraré al joc, però sí que seré un petit gra de sorra com els milions de "bloguistes" que amb una certa periodicitat mostren allò que volen dir, allò que pensen i que volen compartir amb l'altra gent: vivències, opinions sobre l'actualitat, experiències des d'allí on es viu, es treballa, o s'estudia.

L'actualitat del país, vista des de fora

Des de França intentaré explicar allò que vaig veient pel carrer, escoltant per la televisió i ràdio, tot intentant comparar el que passa dins la societat francesa amb la catalana i espanyola; i perquè no, comentat-ho amb tots vosaltres. Aquest blog servirà d'alguna manera, per sentir-me viu i de treure el que tinc dins i que vull expressar. Així que podem dir que serà d'alguna manera una alliberació de pensaments, però també per compartir amb tots i totes.