Gàubi: la viès ou la viès pas

Gàubi: nom en provençal que significa el saber fer, el carisma. Amb una difícil definició, podríem dir que és l'equivalent a "tenir el do" en català. De fet els francesos d'Occitània qui protegeixen les variants lingüístiques l'utilitzen per designar allò innat d'algú qui el caracteritza. Ells diuen: Que hom sigui d'origen, d'adopció o que només estigui de passada, l'important és guardar el Gàubi.

Turisme francès de la regió del Jura, amb la pegatina de la
senyera amb la "C" pegada en un cantó

Em va impactar molt haver conegut un noi a Lyon, professor de Llatí, portant una samarreta amb la paraula Gàubi al centre i darrera La viès ou la viès pas (que seria l'equivalent de La tens o no la tens). En una festa per celebrar l'11 de novembre francès entremig de més de vint francesos vinguts d'arreu es trobava un català (jo); i aquest noi em va fer entendre de bones a primeres que per molt que jo sigui català, n'estava segur que ell era més independentista. No obstant amb l'excusa, va venir a parlar en mi interessant-se per tot el que envolta la cultura i la llengua catalanes i així dient-me que està molt enfadat perquè fa temps que espera poder començar el curs de català que es fa a Lyon, però que no sap si podrà perquè no hi ha molta gent que s'hi ha apuntat; i per tant, potser no obren les inscripcions enguany.

Entre ponche i balls de Johnny Halliday (que es veu que és un star del rock per excel·lència a França) ell intentava parlar-me en català; i se'n sortia força bé. Trobàvem les arrels etimològiques de les paraules, les seves semblances entre els dos idiomes, també què hi havia de paregut al provençal; i tot i que us pugui semblar avorrit per una festa amb música i alcohol, la veritat és que a mi em va agradar molt conèixer-lo.

Tot aquest cap de setmana llarg de quatre dies em va servir per recordar el meu país, la meva Catalunya i els seus símbols. Potser és perquè després de l'experiència amb l'Occità el meu pensament s'ha dedicat a recordar les meves arrels, però no he parat de veure l'ase català arreu on vaig. Fent una estimació empírica de les observacions podria dir que a la Savoia, un de cada trenta vehicles porta l'ase català, o l'ase amb la senyera, o la senyera amb la "C". La veritat és que no sé si és perquè han vingut a Barcelona a visitar la ciutat i han vist que molt cotxes duien el símbol de l'ase; bé perquè estan a favor de la causa catalana... o bé (i el més probable) que els seus amics i amigues catalanes després de llargues estones de xerrada han aconseguit persuadir-los perquè la hi posin. Jo encara estic intentant-ho amb els meus.

Per això vull proposar, ara que arriben les eleccions i que les enquestes no donen representació a ningun partit independentista, una visió més internacional de la senyera i una estratègia de marketing que podria beneficiar a molts. Havent preguntat a molts francesos tots coincideixen d'haver vist un ase al darrera d'algun turisme, però gairebé un de cada deu no sabia a què fa referència. Per aquest motiu proposo la següent senyera, per donar resposta a tots aquests que es demanen la realitat de l'ase. I és que els temps canvien, les icones i símbols evolucionen; i tot allò que té un caire "ranci", que sembla que no avança, que no està "a la moda" o que no persegueix els ideals de modernitat, queda descartat, allunyat d'una societat que demana una representació, sobretot, dels seus ideals... després si es fa bé (amics d'ERC) ja es representarà el país.

I ja que està de moda això de trobar un animal que ens representi i com que el meu carnet d'identitat diu que "encara" sóc espanyol, vull proposar un nou animaló per la bandera espanyola. El lleó que hi ha dins de l'escut imagino que deu ser el lleó de la Castilla, però és clar, ningú a l'internacional relacionaria Espanya amb lleons, no? El bou, que està molt estès arreu del planeta ha servit molt bé com a marca durant anys, però ja no cau simpàtic. Catalunya (que sempre és pionera en aquestes coses) ja s'ha dedicat de trencar la màgia del símbol animal que tants diners ha fet recaudar al sector turístic espanyol (que consti que van començar les Canàries). Així que proposo (i tots estareu d'acord amb mi) que aquest nou escut donaria molt a vendre i, així, rendírem honor a un animal que ha fet molt pel país (i no parlo de Belén Esteban); o almenys així ho han considerat els mitjans de comunicació donant-li la importància "que es mereix".

PD: La veritat és que les llengües donen per molt. Així que intentem buscar en tots nosaltres aquest Gàubi del què us parlava a principi i explotem-lo, sigui personalment o com a poble.

Siguem creatius. Salut