Aquests dies estic amb l'ai al cor. Creia que l'any es podia donar per acabat però les desgràcies continuen arribant. Amb l'ai al cor perquè, tot i ser aquesta una època de reflexió, anàlisi i convivialitat, malauradament l'actualitat catalana continua produïnt males notícies; i per moltes famílies aquest Nadal tambe serà diferent.Amb l'ai al cor per intentar pensar que l'homicida d'Olot és un boig i no com molts mitjans ens estan intentant fer creure culpant la crisi d'aquest assassinat. Amb l'ai al cor perquè no em crec que les dones estiguin segures a mans dels maltractadors. No m'ho crec. Amb l'ai al cor perquè el Barça no es vengui -ja ho ha fet- però que no es vengui més, si us plau. I perquè confiàvem amb l'esport, també estic amb l'ai al cor
Amb l'ai al cor perquè s'acaba l'any i de moment només en tinc un mal regust. Em fico la mà al cor i intento creure'm. Confio en qui sóc i em dic que mesos d'esforços i proves passades es recompensaran amb un lloc de treball. Amb un lloc de treball per tots. Confio en que els altres confien amb mi. Sí, però estic amb l'ai al cor. Estic amb l'ai al cor perquè la meva àvia em pregunta constantment per què estic amb l'ai al cor.
Estic amb l'ai al cor perquè temo per la vida de Julian Assange i de molts passatgers que aquests dies agafaran l'avió. Temo per la meva vida també, però més en veure que el món occidental era una enganyifa. Vull que confiïn amb mi, tot i que jo no confio amb els que he votat. Temo ser massa vell quan em jubili, però també temo ser massa vell quan comenci a treballar.
El cor batega, sí, però aquest cop és una defensa. Té por. Tots en tenim amb la que està caient -és la frase de moda de la crisi-. Amb l'ai al cor avanço incrèdul, qüestiono el parlament quasi paritari, i confio cegament amb la millora d'aquest país en mans dels millors. Així es va prometre, però és massa pronte per veure-ho. Els nostres cors es senten atacats, viuen una guerra interna.
Aquests dies previs a Nadal estic amb l'ai al cor. Això no impedirà que pugui gaudir amb la família i amics d'aquests dies de joia, que oblidi per un moment la que està caient. Però si aquest moment és massa llarg, el cor em donarà una petita punxada entre glop i glop de cava, i em dirà: No t'oblidis de la que està caient!
Visc amb l'ai al cor, però visc.
Salut
Jo ahir vaig entrar a treure diners al banc, al migdia. Hi havia un home de mitjana edat que pidolava. Vaig treure 20 euros per comprar pa i llet i quatre mandarines. No hi ha per més enguany, ni per regals de Nadal. Em diu "la voluntad, dame la voluntad". Jo li dic, "ho sento, tinc molt poquet per comprar lo just", de forma educada, que jo no sóc de fer servir males maneres. Em va començar a insultar de mala manera, com ningú no ho havia fet mai i em va alçar la mà. Vaig sortir corrents i a tot el que em va dir li vaig respondre un "usted también".
ResponderEliminarNo ho sé pas. Amb poc sóc feliç i amb celebrar el Nadal amb els meus en tinc prou. Hi vivim tots amb l'ai al cor. I em va fer pensar molt.
Que gaudeixis molt de les terres de l'Ebre :)
Ostres Esther! Aixo t'ha passat a Barcelona? Puff! Quin ensurt! Esperava tenir una bona sensacio -de pais- en aterrar ahir amb l'avio, pero l'actualitat m'esta xocant bastant. No vull ser alarmista, i no ho sere. Pero com tu has dit aquest Nadal sera diferent, i per molta gent. A mi potser em faltaran els regals aquest any, pero no em faltara un plat a la taula. A molta altra gent si!
ResponderEliminarTot i la "que esta caient", BONES FESTES amb familia i amics! A veure si ens veiem aviat!